Tema: L'història d'un sentiment

Iniciado por Don Vito Corleone

CRONICA PERICA

Que què tenim?

25 de febrero de 2011
Eduard De Batlle –Periodista RAC1–

Tenim un equip jove i fet a casa, cosa que no passava des de fa molts anys.
Tenim uns jugadors que senten les victòries i les derrotes de la mateixa manera que ho fem nosaltres, i això és un tresor.
Tenim nanos que estan creixent a passes de gegant, amb tot el que això suposa.
Tenim un senyor davanter centre. Ara el tenim lesionat.
Tenim un dels millors entrenadors de la lliga, capaç de treure el màxim rendiment a les peces que li donen.
Tenim un somni, que és jugar a Europa l’any que ve.
Tenim un dels millors estadis de futbol que s’han construit en el nou segle. Tenim casa pròpia.
Tenim un futbol base que és exemple arreu d’Europa des de fa anys.
Tenim una herència de 111 anys, iniciada per un grup d’estudiants universitaris catalans.
També tenim les històries dels nostres avis sobre futbolistes que els van fer feliços. Tenim el gran Ricardo Zamora, i ‘Els 5 Dofins’, Dani Solsona, Marañón, i Molinos. Tenim Argilés, N’Kono, Lauridsen, Lardín, Pochettino, o De La Peña.
Tenim la sort d’haver criat i gaudit del màxim golejador català de la història de la lliga, Raúl Tamudo.
Tenim quatre Copes del Rei a les nostres vitrines.
Tenim el nostre nom en la nòmina d’equips fundadors de la lliga.
Tenim els colors de l’almirall Roger de Llúria, el blanc i el blau, que lluïm des de fa 90 anys.
Tenim un dels millors historiadors de futbol que existeixen, el senyor
Joan Segura Palomares, de qui sempre és un plaer aprendre.
Tenim una paciència de sant per aguantar llegendes urbanes tan falses com vergonyoses sobre amistats amb el Reial Madrid.

Tenim mèrit de viure en minoria. No som ni millors ni pitjors, som minoria.
Tenim sentit de l’humor, imprescindible per ser sempre conscients de que, al capdavall, tot això del futbol no és res més que un joc.
Tenim, i sempre tindrem, el record de Dani Jarque.
Encara que els altres no ens ho diguin, tenim un munt de coses bones que són nostres. Són de l’Espanyol.

Però també tenim altres coses.
Tenim la santa mania (jo el primer) de veure-ho tot negre i voler cremar la barraca després de quatre derrotes seguides.
Tenim un poder autodestructiu descomunal.
Tenim dificultats econòmiques des que tinc ús de raó, i ja he passat els 30.
Tenim el capital social molt poc repartit. El club està en mans d’uns pocs, i això no és bo.
Tenim deutes amb molta gent. Amb clubs, jugadors propis, exjugadors, i segurament també amb el proveïdor de crispetes del club.
Tenim un complexe d’inferioritat que a vegades es manifesta i que no ens permet créixer com ho hauríem de fer.
Tenim un problema d’imatge. Sovint no transmetem bé el que som. Ja sé que no es tracta d’un concurs de popularitat, però crec que això ho hauríem d’arreglar.
Tenim poc ull fent fitxatges. Generalment, no parlo només d’ara.
Tenim un jugador que em treu de polleguera. Porta el número 23, una tràgica ironia del destí.
Tenim aficionats (per sort són pocs) que transmeten una mala imatge del club, especialment en alguns desplaçaments. Tots tenim clar qui són, i per sort a l’estadi han perdut protagonisme.

Totes aquestes també són coses nostres. Coses que tenim, i que almenys a mi m’agradaria no tenir.

Collons, penso el mateix. I sembla que la casa Damm hagi decidit fabricar dos productes ben diferenciats: La Estrella pels conformistes de barretina i tv3 i la voll pels que veiem la vida d´una altra manera.

Iniciado por Don Vito Corleone

¡En pie! ¡Si eres del Espanyol!

2 de marzo de 2011
José Domingo –Socio RCDE y presidente Impulso ciudadano–
La historia de un club también se puede conocer por su agitación musical. En el caso del RCDE esa agitación cuenta ahora con un instrumento coral valiosísimo, La Curva, que por cierto, pronto cumplirá sus primeros diez años. Sus cánticos, música de lucha que logra contagiar a toda la afición, irradian la fuerza necesaria a los jugadores para cambiar la dinámica de los partidos. Esa potencia se sintió especialmente en el último encuentro contra la Real Sociedad.

Después de haber sufrido tantos traspiés y puntapiés, confirmo que este club tiene un alma superviviente, casi inmortal, que en cada partido se expresa, vigorosa, en miles de gargantas al corear “¡En pieee! ¡Si eres del Espanyol!”.

En estas páginas de Crónica Perica algunos articulistas han cuestionado la musicalidad de nuestro actual himno. De las gradas de Cornellà ha emanado de forma espontánea la esencia del RCDE . Ningún lema nos define mejor que el sintagma que apela a seguir de pie, a pesar de los reiterados intentos de hacernos caer. Cuando tenemos sensación de hundimiento y creemos que es el principio del fin, surgen las voces que permiten sacar fuerzas de flaquezas. Pero cuando la euforia nos hace desgañitarnos, ahí también está al servicio de la celebración. Vale tanto para emerger desde el fondo de la derrota como para solemnizar las victorias. El coro joven pone la letra y el ritmo de la fuerza del sentimiento que une a toda la comunidad perica. “¡En pieee! ¡Si eres del Espanyol”.

Jajajajajajajaja!!! blablablabla, pero visca el Barça!!!!!

El camp Nou duerme.

Cornella late.

Este sentimiento no se compra en el super de la esquina.

Nuestro verdadero himno , el de todos los pericos, vito.

recuerdos de sarria al escucharlo.

"solo tu, Deportivo , el deporte es tu unico objetivo"

Leif andaba debajo de una bandera gigante.....

....un dia mas, gargantas a mil.....

silencio de un minuto, mar de lagrimas....

....sentir, sentir, sentir y cada dia mas....

Siempre RCDE1900.