Gràcies, Romà. Jo també aquests dies he estat una miqueta apartat del fòrum (en català crec que es diu així). L'altre dia vaig fer una petita relliscada en un fil de la Rocío i no ha faltat res perquè alguns em llencessin tots els trastos per damunt. Sóc molt susceptible, però ara ja m'he recuperat una mica....

El més greu és que, potser afortunadament, no he passat cap disgust important a la meva vida. Sempre he estat solter, mai no he tingut una parella estable. No sé què és passar per mals moments, però tampoc he gaudit de grans alegries....

I el fet que un amic com el Watson li hagi passat això fa que vegi si els meus petits "problemes" en realitat no són més que una "gilipollada".

De vegades penso que hauria d'haver tingut algun disgust important a la meva vida per poder aprendre. I així, encara que sembli estrany, puc fins i tot tenir enveja de Don Vito.... Els errors, les caigudes, enforteixen la persona i l'ajuden a definir millor la futura trajectòria vital.

Aprofito aquestes ratlles per demanar perdón per algun post meu massa "guarro". Jo no sóc d'aquesta manera a la vida real. Sempre he estat una persona tímida i vergonyosa, incapaç en la meva adolescència d'apropar-me al sexe femení...

Bé, no us encaparro més.

Lupo