
Iniciado por
Don Vito Corleone
Es tracta de l'escrit de l'Albert Sánchez Piñol, autor conegut pel seu best seller La pell freda, que en el seu relat inclou un paràgraf que ni tan sols sembla justificable com a recurs satític*o irònic donat el sentit que es pretenia donar en aquesta obra coral. Es tracta en concret d'aquest fragment: "A les Rambles no et controlava ningú. Al barri no podiem fer el brètol perquè ens coneixia massa gent. I a les Rambles els xarnegos es diluïen entre la multitud. Buf, com els odiavem. Als xarnegos, vull dir. Apareixen quan menys t'ho esperaves, com en una batuda, i si ells eren molts i nosaltres pocs, valia més fugir per potes. Ens insultavem perquè parlavem català, ens escorcollaven a punta de navalla i ens buidaven les butxaques. A Catalunya la paraula xarnego sempre ha estat pur tabú. Oficialment els xarnegos no existeixen. I una merda. Amb catorze anys nosaltres teníem clarissim què era un xarnego, un poli que encara no ha descobert la seva vocació. Ah, i també en sabiem el remei. Agafar a tots els polis i xarnegos, reunir-los en un camp de futbol (el del RCD Espanyol, naturalment) i bombardejar-lo amb napalm". Sánchez Piñol ha col·laborat*amb escrits a la revista oficial del FC Barcelona, i també ha*publicat*articles sobre la manera en la que aquest club, al seu parer, contribueix a la difusió de la cultura catalana a nivell internacional.