Hola Sr Ìcaro:
Moltes gracies per postejar en uns termes tan entenedors, i que no cal buscar entrelìnies,la teva exposiciò es diàfana i em fa preguntar-te, si son els teus principis, o ets un pecador redimit que com Sant Pau ha caigut del cavall hi ha vist la llum.
Jo estic d´acord en tot lo que dius, tenin en compte que fa poc temps que tinc un monopoli sentimental amb una persona que te un alt nivell de formació, i tot i que no fa girar el cap per el carrer, entre petó i peto, em renta la roba i cuinem junts, i portem una vida quotidiana, tipus "marujil".
Per altra banda quan per el carrer veiem un "Ferrari" ens quedem embadalits, i ja ens agradaria donar-hi una volta, però està molt clar que son coloms que volen, i cada matí ens despertem junts.
Tant ella com jo, som mercenaris de moltes guerres, i portem molta metralla al cos, i hores d`ara, estem de permís,tot esperant qui torna a la guerra.
En connivència amb el PAPITU69, també estic d`acord, amb lo que diu, peró s`ha de tenir en compte que les dones no son tontes, i com que abans s`atrapa un mentider que no pas un coix, sempre es millor mirar cap un altre costat, per tal de mantenir l`estructura (hipoteca, familia, fills, entorn social, ...)
Us penseu que elles no veuen que desprès de venir de sopar de "El Bullí" no et ve de gust menjar-te una truita de patates?
No estic enamorat de tu, però la teva narrativa, el teu lèxic,son exemple a seguir per tots els foreros.
La meva rural opiniò.