Em va encantar tocar patir i viure l'emoció fins al final...d'aquells partits que fa temps no teníem...
Va bé que no ens acostumem al caviar i que recordem el que és més normal....veure la tensió, el patiment, les ungles menjades, les cames que no paren...això també és bo per fer-nos recordar que aquest equip és humà...que Busquets falla posicionalment, que Abidal falla alguna passada, que Piqué es despista de tant en tant, que Messi envia la pilota als núvols més vegades del normal...i que els rivals també juguen....

eh...però només de tant en tant :-))