Tema: catalunya independent

hola papito estic d'acord que ja n'hi ha prou d'aguantar un estat que ens roba i ens humil.lia com a poble,per tant donem la veu i preguntem als catalans si volem ser independents(sempre quedarà les reticencies del ''teixit econòmic'',però res podran fer si el poble vol lliurar-se dels expoliadors,vaig sentir un anunci de ràdio de ccn.cat(cercle català de negocis)en la web del cual et mostren la diferencia economica de ser un estat propi.Referent al Capo Don Vito cap estatut ens farà lliures doncs és un pacte (que reconeix indirectament)amb aquells que no et reconeixen/ni et respecte qui/que ets.salut

Des de la meva humil opinió crec que el tema económic català passa per ser un estat propi, (no sóc nacionalista), però el que està clar que l'Estat espanyol només ens retorna el 30% dels impostos que recapta a Catalunya. Imagineu el que podriem fer amb el 100%, a més jo com a ciutadà del món tinc que tenir el dret a decidir, cosa que l'estat español mai m'ha deixat fer, sembla que tingui por a que els catalans decidim com vulguem viure.
sense anim de molestar a ningú he dit la meva opinió.

Iniciado por hola

Partamos del supuesto de que vivimos en un entorno geográfico, político, social y económico en el que los valores y derechos sustanciales de las personas están reconocidos y, si no garantizados, todo se mueve hacia el respeto y la consecución de tales valores y derechos.

En ese mundo hipotético (al que la Europa occidental tiende, teóricamente, a asemejarse) a mi, con todo el respeto, los nacionalismos, aún en su más mínima expresión, me parecen anacrónicos. Y contraproducentes.

De manera que cuanto más ancho, liberal y sin fronteras sea ese mundo, tanto mejor.

Por lo tanto, yo me preocuparía más de los 5 millones de parados, de las pensiones de nuestros mayores, de unos servicios públicos (sanidad, educación, transportes...) cada vez mejores. Me preocuparía de eliminar todos los cargos políticos innecesarios. Me preocuparía de suprimir los comportamientos fraudulentos en el plano económico y la cultura del pelotazo. Etc.

Eso es lo que pediría a los políticos y no el alentar obsoletos sentimientos nacionalistas.

Claro que, para lo primero, se necesita estar bien preparado, ser honrado y trabajador. Y cuesta resolver los problemas.

Mientras que, para lo segundo, basta agitar un poquitín a las masas (o a parte de ellas) para sacar rédito electoral y seguir chupando de la Política.

Respeto todo lo que aquí se ha expresado, pero este es mi parecer.

Sese ganes de fer sang t'he de dir que el nacionalisme més visceral i més agressiu amb les diferències que he conegut es l'espanyol. Sigui com sigui jo estaria per la labor de anular la totalitat dels nacionalismes i que tothom pugués manifestar-se com volgués, dins un marc europeu i fins i tot dins el marc del països de l'OCDE, sense més limitacions que el respecte mutu a la manera de ser de cada ú. Aquest és un sistema que en el pitjor dels cassos com ara pasa amb Alemanya i França, m'arribaía a demanar un esforç de "solidaritat" equivalent al 1,4% del nostre PIB, sobre cada territori, regió o diges-li com vulguis. En cap cas estariem sotmesos a una contribució del 10,2% del nostre PIB que és el que està passant en l'actualitat i que de facto suposa un autèntic EXPOLI.

La qüestió és que amb aquests diners que son aproximadament l'equivalent a 60 Milions d'euros diàris es podrien construir un minim de 12 escoles per dia (nosaltres encara tenim barracots per allotjar als nostres alumnes); o bé un hospital comarcal (tipus el de mataró, calella,, mancomunitat, etc) cada día; o bé quatre jocs olimpis anuals o tres terminals de T1 com la de Barcelona cada any, etc, etc.

Bé dons resulta que si no tens el poder polític de decidir on van els diners que pagues, aquests diners s'en van a altres locs que estan desde fa mes de trenta anys instal·lats en la cultura del subsidi, sense aportar gairebé res per tot alló que reben.

En un entorn com Europa, una contribució d'aquesta mena fora del tot impensable, hi hauria una revolució, però els catalans en l'ànim de voler que Espanya es democratitzi i evolucioni, pensant (il·lusos) que amb això aconseguirem una millor relació i que a la fi TOTA Espanya serà productiva d'una o altre manera, i per ànim d'ajudar econòmicament a sortir del forat que estava el pais, etc., etc., i naturalment perquè no podiem fer altre cosa, hem estat empassant-nos rodes de molí i a més hem hagut d'anar soportant que ens diguin agarrats, poc solidaris, excloents, i cinquantamil injuries de tota mena, amés de ser malvistos a tot arreu, per demanar només que no TOT el que guanyem ens ho treguin de les mans.

Aquest camí no té res a veure amb els nacionalismes excervats de quatre bojos. Això té a veure amb les pensins de la nostra gent gran (mara, pare, tieta i el dia de demà nosaltes mateixos), això té a veure amb les nostres universitats, això `´e a veure amb les beques escolars dels nostres fills (que és una competència aprovada pel TC des del 2001 i que encara no s'ha traspassat9 que tene només un 7% de les beuqes totals d'Espanya tot i represnetar un 20 % de la polblació estudiantil; això té a veure amb les nostres industries, això té a veure amb les nostres infraestructures, que no estan a l'alçada que les empreses i les persones del pais necessitesn per a poder seguir essent competitives.

Tot això no pot resuïr-se a la manifestació que els nacionalismes son petits, sentimentals i esbojrrats.

No vull molestar a ningú només em fa escriure l'ànim de poder explicar a qui no ho sàpiga quins són els motius de tanta emprenyamenta,

Salut